HISTÒRIA
RESUM HISTÒRIA DE L’ASSOCIACIÓ LLIGAM
ANY 1992 | Un grup de dones va adonar-se de una necessitat: moltes dones no tenien lloc on passar els permisos penitenciaris, ja que no tenien familiars ni suport. Davant aquesta situació es va plantejar la possibilitat d’oferir un pis on aquestes dones, privades de llibertat, poguessin passar els permisos a la vegada que es feia amb elles un acompanyament educatiu orientat a la seva reinserció social.Juntament amb una comunitat religiosa d’Oblates l’equip de voluntàries van començar a acollir les primeres dones a un pis del carrer Cadena, amb quatre places, el 20 d’ Agost de 1992.
| |||
| ANY 1994 | La institució religiosa va veure la impossibilitat de tirar endavant el projecte i va preferir destinar el pis a altres funcions. Moment crític i decisiu. L’equip de voluntàries, a pesar de que era evident que el pis es tancaria, es reuneix i veu que continuava vigent la necessitat d’acolliment del col·lectiu de dones de presó. Van decidir continuar amb el projecte. Sense pressupost i sense pis, però amb moltes ganes i amb idees, es van a començar a pensar en possibles sortides. Va assumir la titularitat oficial del projecte Mn Josep Maria Fabró, capellà del Centre Penitenciari de Brians i de la pastoral penitenciaria de Catalunya. És al Maig del 94 quan ens constituïm legalment com Associació sense ànim de lucre amb el nom de: Associació per a la reeducació i la reinserció social LLIGAM L’Octubre de l’any 94 ens canviem a nou pis llogat al carrer Muntadas del barri de Sants, un pis en que es mantenien set places. Comptem amb el suport econòmic de Càritas per pagar el lloguer del pis en un primer moment. Ja hi ha 3 educadores treballant. | |||
ANY 1996 | Contactes amb la Fundació Fèlix Llobet i Nicolau que ens ofereix la possibilitat d’un nou habitatge més gran per desenvolupar el nostre projecteAbans de l’estiu de 1996 comencem la recerca d’un possible nou pis… Es troba la casa del carrer Valladolid i comencen les obres d’adequació. Al desembre del 96 es comença a editar el Butlletí de l’Associació Lligam “Notes al marge”. | |||
ANY 1997 | Del gener al maig adequació de la nova casa cedida per la Fundació Fèlix Llobet i Nicolau. El 3 de Maig del 97 es fa el canvi a la nova Casa al barri de Sants | |||
| ANY 1998 | Forta davallada de demanda de places des de l’àmbit penitenciari i sorgiment de demandes de places per noves realitats: necessitat de places d’emergències per dones maltractades. | |||
| ANY 1999 | Període de reflexió, de debat intern i de recerca. Comencem a plantejar-nos estudiar d’altres necessitats no cobertes a les que nosaltres des de la Casa d’Acollida poder donar una resposta. S’opta per continuar treballant per les dones i per la dona amb problemes d’exclusió o en situació de risc d’exclusió.S’elabora també un nou projecte basat en l’aplicació de mesures alternatives a la presó, encara que es troben moltes dificultats per portar-ho a terme i finalment no es fa. Es fa un estudi de la realitat que envolta a la dona amb greus problemes d’exclusió social i s’estableix contactes amb diferents administracions, entitats i serveis. S’obren vies de col·laboració amb l’ajuntament de Barcelona per tal de donar resposta al creixent nombre de dones moltes amb fills que es troben en una situació de precarietat, i amb l’ajuntament de L’Hospitalet (CAID) per acollir dones en situació d’urgència social (violència domèstica sobretot) Comencem a atendre dones derivades des d’altres Serveis que no els exclusivament penitenciaris | |||
ANY 2000 | Fruit dels contactes realitzats s’experimenta un enorme creixement en el número de demandes de plaça i en el número de persones ateses a la casa d’acollida. Es consolida l’acollida de dones moltes d’elles amb fills, provinents d’altres àmbits. També ens sorprèn l’enorme demanda de plaça per dones en situació d’emergència social per violència domèstica ja que en principi pensaven que només serien uns pocs casos i la realitat escapa a tot pronòstic… | |||
ANY 2001 | A la casa d’acollida es perfilen ja clarament, des de l’experiència acumulada, 3 programes:
Passem de tres a cinc educadores amb el suport directe de deu voluntàries… Es dona importància a la publicitat de l’Associació de cara a donar-nos a conèixer i a captar noves voluntàries i nous fons i es dissenya un nou tríptic informatiu de l’associació amb la col·laboració de l’associació la lluna A partir de l’any 2000 i molt especialment del 2001 molts casos no poden ser atesos per manca de plaça en el moment de la demanda o per manca de finançament Augmenta la demanda de plaça per a dones amb problemes de salut mental… Augmenta l’atenció a dones “sense papers” Es comencen a atendre dones dels centres penitenciaris en article 182 (Compliment de condemna) | |||
ANY 2002 | Continua la tendència d’increment en la demanda de plaça de la casa d’acollida.Consolidació dels tres programes definits al 2001. Noves reflexions donada la realitat, noves inquietuds i noves idees de cara a poder atendre d’altres necessitats que es van detectant… | |||
2002- …. | Donat que es veu la necessitat de donar continuïtat a la Casa i ajudar a les dones en el habitatge, ja que es un dels problemes actuals, es pensa un projecte de cara a tenir un pis on algunes dones puguin anar després d’estar a la Casa. El projecte està fet però s’està buscant la forma de posar-ho en marxa. Es mantenen els tres programes d’intervenció, encara que es van revisant, donat els canvis que es produeixin: - Programa de presó: S’han incrementat el nombre de dones que compleixin condemna a Lligam. - Programa d’emergències. Es canvia el nom per programa de violència, donat que les dones més enllà de l’emergència continuaven a la Casa i les estades eren més llargues. - Programa de Risc Social. Participem en l’Acord per una Barcelona inclusiva, de cara a atendre casos de dones sense sostre. |
